Quan va rebre el tret no entenia res.
Com havia acabat en aquella situació? Com podia haver-hi gent tan boja per arribar a l’extrem de disparar a una altra persona? No podia deixar de pensar en la injustícia que estava patint mentre es dessagnava tirat allà terra, perdut en aquell racó de món.
De mica en mica les forces minvaven. Serrava fort les dents, en part pel dolor, en part per la ràbia del seu macabre destí. Les llàgrimes afloraven lentament per la comissura dels seus ulls. Mentrestant el terra s’anava pintant de roig. El final s’acostava, podia notar com s’anava consumint lentament l’espelma on cremava la flama.
De sobte se succeïren les imatges, una darrere l’altra com una delirant exposició de diapositives, mostrant el cicle complet de la seva curta existència. I va ser llavors quan realment va comprendre el significat d’aquella bala.
FI
Darrer relat de la Lliga de Microrelataires Catalans i que m’ha donat la meva primera victòria per la mínima. El tema del relat, triat pel meu contendent, era ‘Hemorràgia’. Tot i que penso que vaig millorant amb la pràctica, en aquest cas he guanyat per una aposta arriscada del meu contrincant que ha fet un relat de 5 paraules. L’extensió no marca la qualitat d’un microrelat, ho marca el contingut, en tenim un bon exemple en un dels microcontes més famosos de l’escriptor Monterroso titulat ‘El dinosaurio’ però penso (com he llegit en consells per fer un bon microrelat) que, a part d’estar ben pensat, hi ha d’haver el factor sorpresa en la història. Finalment he aconseguit la victòria i estic content, m’esforçaré més per millorar. Us deixo l’enllaç dels resultats del grup al que pertanyo de la lliga, un grup difícil amb bons contendents, entre ells el campió de l’any passat.
el cAlaix deLs mAls enDreÇos 