Posseït per la deessa de la inspiració, havia creat el microrelat definitiu: una història intensa amb final sorpresa sumint al lector en un xoc de no reconeixement. A més, havia utilitzat paraules de gran bellesa com espaordit i òmnibus, fet que decantà la balança al seu favor de manera unànime. Tot seguit despertà del somni.
Al presidi de Can Vi, aquell dijous de primavera tot es posà cap per avall. Els presos s’havien tornat bojos: saltaven, cridaven, corrien nus pels passadissos, pujaven a les taules i defecaven a qualsevol racó. Continua llegint
Quedava poc per acabar quan un bitllot sortí d’òrbita i impactà contra la cara de l’home de les bitlles catalano-espanyoles, fent-li saltar una dent. Quan es recobrà del xoc, els ulls rabiosos es clavaren com un punyal a l’agresora. El dilluns següent la denuncià per un delicte d’odi.
Primer vingué la pintura, llavors l’èxit i finalment arribà la veritat. I quan sortí a la llum, res no tornà a ser com abans. Continua llegint
Em fa un terror horrible anar al metge. Ja el seu aspecte m’atemoreix. De caràcter i mirada aspres, sembla que sempre estigui de mala llet. Sempre amb les seves lleis, les seves manies, pobre de tu si li arribes a portar la contrària…Quan vaig veure sortir a la mare de la consulta, semblava com si hagués envellit de cop. El que feia allà dins no podia pas ser bo. Tenia només deu anys i des d’aleshores, vaig decidir evitar-lo a tota costa. I més després de no haver pogut curar-la. Continua llegint
Cada setmana, l’anava a veure al llac del parc. La calma del lloc era ideal per desconnectar de tot. Li havia caigut bé des del primer moment i ara, després d’un any, no podia oblidar aquella trobada. Continua llegint
Quan el silenci es trencà en aparèixer ella, el cor començà a bategar-li intensament. I un calfred recorregué tot el seu cos fins dipositar-se a la panxa.
“hola”
“hola” Continua llegint
