El microrelat final

Amb les mans tremoloses per fred, anà per començar el seu últim microrelat. El comiat.

Valor afegit

Potser si no m’hagués deixat les claus, si no hagués hagut de tornar enrere, potser si aquell vestit de gomina i corbata no m’hagués denunciat, potser res d’això hauria passat.

Ximple

Els casos de desapareguts no m’agradaven gens, només m’havia fet detectiu per espiar persones infidels, una feina fàcil, però qualsevol diu que no a uns ulls com aquells. Les dones em posen ximple, què voleu que us digui.

Els últims creients

—Germans. Són temps difícils i déu ens ha escollit. Preguem en agraïment…

—I una merda! —tallà en sec una veu que ressonà a l’església gairebé buida. Qui gosava blasfemar d’aquella manera? Pensà el capellà serrant les dents. La resposta no s’esperà.

La nineta dels seus ulls

Quan la professora digué que el seu pare era un tirà, no s’ho acabà de creure. Si amb ella era un tros de pa, fins i tot l’havia deixat anar a l’escola que volia, amb l’única condició de l’anonimat.