
Amb les mans tremoloses per fred, anà per començar el seu últim microrelat. El comiat.
Continua llegintAmb les mans tremoloses per fred, anà per començar el seu últim microrelat. El comiat.
Continua llegintPotser si no m’hagués deixat les claus, si no hagués hagut de tornar enrere, potser si aquell vestit de gomina i corbata no m’hagués denunciat, potser res d’això hauria passat. Continua llegint
Els casos de desapareguts no m’agradaven gens, només m’havia fet detectiu per espiar persones infidels, una feina fàcil, però qualsevol diu que no a uns ulls com aquells. Les dones em posen ximple, què voleu que us digui. Continua llegint
—Germans. Són temps difícils i déu ens ha escollit. Preguem en agraïment…
—I una merda! —tallà en sec una veu que ressonà a l’església gairebé buida. Qui gosava blasfemar d’aquella manera? Pensà el capellà serrant les dents. La resposta no s’esperà.
Quan la professora digué que el seu pare era un tirà, no s’ho acabà de creure. Si amb ella era un tros de pa, fins i tot l’havia deixat anar a l’escola que volia, amb l’única condició de l’anonimat.