La pacient revenja

Quan va trucar a la porta, els tres porquets s’escalfaven davant la llar de foc que els portava tants bons records. Havien passat molts anys d’ençà d’aquell dia i en tot el temps no havien sabut res del molest gra en el cul amb ullals, orelles punxegudes i cua peluda. Per aquest motiu se sorprengueren en veure’l palplantat a l’altra banda de la porta.

La història es repetia. Què volia ara, després de tants anys? Potser l’estrena del nou èxit cinematogràfic sobre licantrops l’havia enaltit fins al punt de fer-li oblidar la humiliant derrota? No se li acabaven mai les forces a l’animal, si hagués nascut més ruc hauria set un ase. En aquella casa no hi tindria mai la benvinguda, ja podia anar insistint.

Però aquella vegada no va insistir gaire, tampoc li importava si l’obrien o no, tan sols passà una enigmàtica missiva per sota la porta. Encuriosits, els porcins l’obriren i tots tres es quedaren mirant l’escrit embadalits sense poder creure el que estaven veient:

‘El seu habitatge està construït sobre sòl propietat d’Enderrocs Lupus. Tenen una setmana per desallotjar-lo abans del seu enderrocament.

Atentament,

Sr. Llop Ferotge’

FI

Finalment he construït un conte del que em puc sentir content i m’ha fet adonar del que quan el conte és bo (o millor que l’altre) es fa notar. Aquesta vegada he fet un pas més i aprofitant l’avantatge de triar temàtica he triat el tema de ‘El llop’, un tema recorrent doncs hi ha molts contes que tracten sobre ell. El conte surt d’una piulada que vaig fer i que he desenvolupat més extensament aprofitant 190 de les 200 paraules i que, fent cas de consells per escriure un bon microrelat, he anat rellegint i reescrivint durant tota la setmana, cuidant les frases i paraules que el componien fins a estar content amb el resultat. Finalment l’esforç ha obtingut recompensa i per primera vegada he guanyat l’encontre còmodament. També m’ha fet veure la importància de la rellegir i reescriure el microconte doncs, al ser de tan curta extensió, s’ha de cuidar bé cada paraula i la estructura del mateix. Intentaré posar aquest mateix esforç en els propers microrelats i a veure si donen el mateix resultat o només ha sigut un cop de sort.

2 pensaments sobre “La pacient revenja

  1. Molt bo! M’encanten els micro-relats i hi estic molt d’acord que les re-lectures i re-escriptures són un gran exercici, tant de síntesi com de forma. Ajuden molt a eliminar els fragments grandiloqüents en els que de vegades ens agradem massa :)

    Felicitats i salutacions.

    • Gràcies, mica a mica se’n va aprenent. N’he llegit alguns dels teus microrelats i estan molt bé, sempre que tinc temps m’agrada llegir-ne de la gent que segueixo. A mi també m’agraden els microrelats i participar en dinàmiques i jocs. Penso que el microrelat i el conte curt és un format que s’adapta bé als temps actuals que vivim: sempre ocupats i amb massa informació que ens arriba (noticies, xarxes socials, etc.)

Dóna la teva opinió

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s