Ja de petit l’iniciaren a la música clàssica. Mentre la resta de nens es divertien, o a l’estiu es banyaven al llac, ell romania tancat dins de casa practicant.
Els diumenges adorava anar a missa doncs era quan es lliurava de l’odiós instrument. No sempre havia tingut aquest sentiment, si bé al principi el detestava davant la dificultat de crear música de seguida l’estimà durant un breu període de temps emocionat per les melodies que hàbilment enllaçava. Però no n’hi havia prou, mai n’hi havia prou, el seu pare sempre s’encarregava de recordar-li-ho.
Finalment arribà el dia de tocar en públic, tenia deu anys i les mans li tremolaven. No volia defraudar-lo, així que es calmà i començà a tocar. En acabar tothom s’aixecà aplaudint, havia estat un èxit. Tot i així ell no somreia, havia fet una petita errada, desapercebuda per la majoria d’orelles però no per la del seu pare.
Als vint-i-un anys ja era un virtuós reconegut mundialment.
Als vint-i-set es llevà un dia trist i sol doncs mai havia sabut com relacionar-se amb la gent i decidí que ja en tenia prou.
I tothom el plorà però mai ningú entengué per què s’havia tret la vida.
FI
Relat per la primera jornada de la Lliga de Microrelataires Catalans que després, al suspendre’s la lliga per re-formular els grups, esdevingué un relat amistós. L’he corregit una mica i he afegit signes de puntuació, espero que es llegeixi millor. L’original aquí: https://llmrc.wordpress.com/otgerinyu/prodigi-musical-jornada-1/
Reconec que potser vaig fer un relat una mica cru, tot i així, encara que vaig perdre, vaig quedar content doncs el relat va aconseguir quatre vots.
el cAlaix deLs mAls enDreÇos 