Els primers que arribaren a les cases es dedicaren a escombrar, incansables en la seva tasca. Tot seguit vingueren els seus germans grans, tot terrenys, tallant la delicada gespa dels jardins amb parsimònia. Llavors n’anaren apareguent d’altres a una velocitat sorprenent: cuiners, soldadors, amuntegadors, vigilants, voladors, recepcionistes, i més. I molts més.
Molta gent els temia, màquines intel·ligents de metall i plàstics que ens anaven prenent el treball. Altres, amants de la ciència ficció, vaticinaven que algun dia ens dominarien a tots. El cas és que mica a mica anaren ocupant els llocs de treball de les persones, calia fer alguna cosa.
No va ser fàcil, però finalment, després de protestes, manifestacions, normatives i alguna que altra destitució, el món s’adaptà a les exigències humanes. Ara vivim molt millor. Els robots treballen i nosaltres per fi gaudim d’aquest món.
Almenys de moment…
FI
Microrelat corresponent a la segona jornada de la Lliga de Microrelataires Catalans, a la primera jornada em va tocar descans ja que els grups són de cinc persones. Aquesta vegada no l’he hagut de corregir i tot i que el partit-combat no va ser dels mes votats, va ser igualat i emocionant al final quan anàvem empatats a tres. Finalment vaig perdre quatre a tres però per mi va ser un empat moral ja que hi hagué el vot de l’empat fora de termini de votacions quan encara no s’havien fet públics els resultats.
el cAlaix deLs mAls enDreÇos 