Un cop de mort

Posseït per la deessa de la inspiració, havia creat el microrelat definitiu: una història intensa amb final sorpresa sumint al lector en un xoc de no reconeixement. A més, havia utilitzat paraules de gran bellesa com espaordit i òmnibus, fet que decantà la balança al seu favor de manera unànime. Tot seguit despertà del somni.

Continua llegint

migdiada d’estiu sota l’ombra d’un vell roure

a l’ombra d’un vell roure
vaig viure els millors instants
endolcits pels teus carnosos llavis
i la teva pell fina, blanca i suau

cap pensament em turmentava
en bell etern moment viscut

fins que un cop al front em despertava
d’aquell paradís terrenal

un aglà em recordava,

trist
missatge
que
portava l’arbre

dient-me

benvingut de nou al món!

una nit boja

1384422368246    Un suau moviment em desperta, m’hi resisteixo, no vull obrir els ulls, encara tinc son, deixeu-me fer el mandra una mica més! Però ja estic despert, activitat cerebral mode On.

        Tot es mou, aquest moviment…sembla com si estigués en un vaixell, però si jo no hi he pujat pas a cap embarcació…a veure, què vaig fer ahir?…no puc, no recordo gairebé res, només riures, colors, llums, calor, imatges sense paraules, vida sense contingut. El moviment no para, estic fermament convençut que estic en alta mar, obro els ulls de cop, com pot ser? com he acabat en aquesta situació? Continua llegint