a l’ombra d’un vell roure
vaig viure els millors instants
endolcits pels teus carnosos llavis
i la teva pell fina, blanca i suau
cap pensament em turmentava
en bell etern moment viscut
fins que un cop al front em despertava
d’aquell paradís terrenal
un aglà em recordava,
trist
missatge
que
portava l’arbre
dient-me
benvingut de nou al món!
el cAlaix deLs mAls enDreÇos 