migdiada d’estiu sota l’ombra d’un vell roure

a l’ombra d’un vell roure
vaig viure els millors instants
endolcits pels teus carnosos llavis
i la teva pell fina, blanca i suau

cap pensament em turmentava
en bell etern moment viscut

fins que un cop al front em despertava
d’aquell paradís terrenal

un aglà em recordava,

trist
missatge
que
portava l’arbre

dient-me

benvingut de nou al món!