El microrelat final

Amb les mans tremoloses per fred, anà per començar el seu últim microrelat. El comiat.

El fet d’escriure amb ploma i tinta sanguinolenta, suposava la culminació d’un escenari que havia creat meticulosament. Fins i tot, la claror de les veles a causa del tall de llum creava romanticisme. S’havia d’afanyar, tenia un parell d’hores abans que el verí fes efecte. Mirà amb pena el gall negre, dessagnant-se cap per avall, inspirà la ferum dels vapors que desprenien les herbes del cremador i prosseguí.

A les vuit del matí, puntuals, la policia i els tècnics es personaren a l’habitatge per fer efectiu el desnonament. El trobaren mort, assegut davant la seva última creació. Un dels policies agafà el relat, el llegí en veu alta i tots rigueren.

A les dotze del migdia, una altra patrulla dels mossos arribà al lloc, l’última localització de la patrulla extraviada. Els trobaren a tots morts. El més estrany era el somriure de les cares, en contrast amb la mirada de terror de qui s’acaba d’adonar que ha arribat la seva fi.

Llavors, un dels agents va veure el paper escrit a terra i el recollí.

Fi

Microrelat per la pre-qualificació de la Lliga de Microlataires Catalans. A l’hora d’enviar-lo em vaig equivocar amb el títol posant-li “L’últim microrelat”, aquí he posat el que tenia i que trobo més adient ja que la paraula “final” té una doble connotació referint-se tant a l’últim microrelat com al final de la vida de la persona que el llegeix.

Dóna la teva opinió

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s