Ximple

eyeemfiltered1445845114305

Els casos de desapareguts no m’agradaven gens, només m’havia fet detectiu per espiar persones infidels, una feina fàcil, però qualsevol diu que no a uns ulls com aquells. Les dones em posen ximple, què voleu que us digui.

Vaig decidir començar per casa seva. Allí potser trobaria alguna pista però en entrar ja vaig veure que seria un maldecap. La casa feia pudor de resclosit i semblava la deixalleria del barri, aquell individu tenia un problema. Em vingueren ganes de calar-hi foc però millor aniria al bar a prendre una ratafia per mentalitzar-me.

Tot sortint vaig ensopegar amb una pila de brossa, maleït cas! Rabiós, vaig clavar una puntada als papers i llavors la vaig veure, una mà que sobresortia. Vaig enretirar una mica les fulles, no hi havia dubte, era ell, engolit per la pròpia merda.

Havia sigut més fàcil del que m’esperava, els honoraris serien minsos i encara no havia pogut conèixer a fons a la vídua. Com un interruptor obrint la bombeta ho vaig veure clar. El vaig tapar de nou decidit a esperar uns dies per resoldre l’assumpte. Què esperàveu? Sóc així. Ja us he comentat que em posen ximple les dones, oi?

FI

Text pertanyent a la Mêlée de Consolació III de la Lliga de Microrelataires Catalans dedicada als generes intriga, negre o policíac i que em va anar molt millor del que pensava. Encara que no vaig quedar primer, va anar només d’un vot quedant en la segona plaça. Aire fresc en una temporada nefasta però divertida, doncs la qüestió és aquesta, divertir-se, aprendre i millorar mica a mica.

Dóna la teva opinió

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s