Els últims creients

eyeemfiltered1424689186759

—Germans. Són temps difícils i déu ens ha escollit. Preguem en agraïment…

—I una merda! —tallà en sec una veu que ressonà a l’església gairebé buida. Qui gosava blasfemar d’aquella manera? Pensà el capellà serrant les dents. La resposta no s’esperà.

—Fa tres mesos de l’Apocalipsi i el senyor Santamaria continua viu, és ben conegut que era un ateu pecador sense cap mena de remordiment! —S’escoltaren mostres d’aprovació.

Cada setmana la congregació minvava. Li agradava pensar que era a causa dels dimonis que convertien els morts en éssers monstruosos sedents de sang i carn humana.

—Ja n’hi ha prou! —cridà concloent l’esvalotador. La remor provocada per les paraules augmentava a cada segon, se sentien enganyats; anys de desitjos reprimits, temorosos del càstig diví, esperant la salvació al judici final i, ara que per fi havia arribat, els pecadors també se salvaven. El polvorí feia temps que s’omplia i ara acabava d’encendre’s la metxa. De sobte tot es precipità, Pum!

Insensibilitzats per la sang vessada, encesos de ràbia, feren callar per sempre l’enganyapastors. Si, acabaven de matar una persona, però si l’infern existia, no podia ser pas pitjor que allò.

Fi

El meu relat mes prolific que va aconseguir guanyar una de les melees de consolacio, concretament la de ciencia ficcio que es un dels generes que mes m’agraden aixi que estic content amb el resultat.

Dóna la teva opinió

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s