Ho sento molt, m’he equivocat, no tornarà a succeir.

Quedava poc per acabar quan un bitllot sortí d’òrbita i impactà contra la cara de l’home de les bitlles catalano-espanyoles, fent-li saltar una dent. Quan es recobrà del xoc, els ulls rabiosos es clavaren com un punyal a l’agresora. El dilluns següent la denuncià per un delicte d’odi.

Era surrealista, encara que cap sorpresa. La crispació entre independentistes i espanyolistes havia anat en augment, sobretot des de l’u d’octubre, no era pas la primera ni seria l’última denúncia. Al preguntar als testimonis, tots al·legaren que es tractava d’un accident. Molts, extraoficialment, dirien que s’ho tenia merescut, potser per l’afinitat de pensaments o potser perquè havia estat provocant durant tota la competició, insultant a l’agresora pel sol fet de portar una bufanda groga. El cas és que el camp era estret i la zona de plantada estava massa a prop dels col·locadors de bitlles. L’accident era plausible.

Al final, el sentit comú s’imposà i el jutge absolgué la denunciada. La jugadora tornà a casa alleugerida i somrient, exactament el mateix somriure burleta que havia dissimulat girant el cap després de l’incident. Ningú se n’havia adonat. Bé, jo si, però a mi tant m’era.

FI

Relat per l’eliminatòria de la Lliga de Microrelataires Catalans. Aquest era per la tornada de l’enfrontament i havia d’escollir tema jo. Estava passejant per Vic pensant què triar quan em vaig trobar amb la competició de bitlles catalanes. Em vaig quedar una estona veient-la ja que m’interessava, i em vaig percatar d’unes bitlles catalanes que portaven el coll encintat amb els colors de la bandera espanyola (foto). Vaig decidir, doncs, el tema de les bitlles catalanes per diferents motius. Un primer motiu és per homenatjar la cultura catalana i el tema d’actualitat: el procés. Un segon motiu va ser que, al tindre ja l’eliminatòria coll avall i havent pensat un relat que podia ser interessant, vaig pensar que seria un tema d’inspiració difícil. Com a anècdota dir que el vaig titular així per la famosa frase que va dir el rei Juan Carles quan es va disculpar per caçar elefants a Botswana. Al final, el contrincant se’n va sortir prou bé i vam empatar un enfrontament que va passar sense pena ni glòria, aconseguint així el meu objectiu i passant l’eliminatòria.

Dóna la teva opinió

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s