L’escència de Boronali

IMG_20170410_113312_246

Primer vingué la pintura, llavors l’èxit i finalment arribà la veritat. I quan sortí a la llum, res no tornà a ser com abans.

Aquell quadre, enaltit durant setmanes per la multitud, ara resultava artificial als ulls del poeta. Com ell, bona part dels amants de l’art, apesarats per l’engany, es posicionaren en contra del futur. A l’altre flanc s’hi trobaven els defensors de la tecnologia. Esclatà una guerra cultural, en alguns moments fins i tot també física. La gent embogia, res estrany en un món on la comunicació digital exaltava qualsevol debat. El motiu de la discussió fou el pintor de l’obra: un robot. Podia considerar-se creació, i per tant art, o era tan sols una mera còpia?

Ara que havia sortit a la llum, la polèmica esdevenia actualitat i l’actualitat real passava desapercebuda. Aprofitant aquesta avinentesa, els governants aplicaren mesures impopulars que d’altra banda no haguessin estat possibles, una vegada més.

Quan la gent despertà, el món era un altre. Els robots inundaven les cases i aquella pintura multiplicà la seva força immortalitzada als temaris escolars com a símbol de l’inici de la transició a l’era robòtica.

FI

Bé, aquí em teniu de nou després d’un any sabàtic i posant-me les piles de nou gràcies a la Lliga de Microrelataires Catalans. No és que no fés res de res, l’únic és que m’havia apalancat una mica en aquesta muntanya russa del parc d’atraccions que és la vida. Centrant-me en el microrelat que us presento, us diré que portava per títol “L’engany”, però sembla ser que no va enganyar gaire i, com em va fer notar una persona amb el seu comentari, no m’havia esmerat gaire en ell. Tota la raó, així que ara l’he titulat “L’escència de Boronali” en honor a un dels dos articles amb els que em vaig inspirar. L’altre artícle és aquest (bastant interessants tots dos, us els recomano). El text forma part de la fase classificatòria que he hagut de superar per entrar a la lliga ja que fa dos anys no vaig quedar molt ben classificat. Miraré de millorar aquest fet. El tema del relat, triat pel meu contrincant, és la pintura com a art. Espero que us agradi, comenteu si us motiva a fer-ho i fins la propera.

Dóna la teva opinió

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s