La consulta

Em fa un terror horrible anar al metge. Ja el seu aspecte m’atemoreix. De caràcter i mirada aspres, sembla que sempre estigui de mala llet. Sempre amb les seves lleis, les seves manies, pobre de tu si li arribes a portar la contrària…Quan vaig veure sortir a la mare de la consulta, semblava com si hagués envellit de cop. El que feia allà dins no podia pas ser bo. Tenia només deu anys i des d’aleshores, vaig decidir evitar-lo a tota costa. I més després de no haver pogut curar-la.

És curiós com apareixen els records en el moment precís. Amb aquest últim pensament, colpejo la porta i m’obre la meva bèstia negra. És difícil evitar el metge tota la vida, un cop o altre ha de tocar. A mi m’ha tocat, no he pogut evitar-ho. Avui enfrontaré les meves pors. Diu que ha desenvolupat una nova tècnica que funciona molt bé. L’anomena la trepanació.

Ja a dins, m’arriba un últim pensament abans de posar-me a les seves mans: haig de pensar en passar a recollir les maduixes abans de tornar a casa.

FI

Últim microrelat per la Lliga de Microrelataires Catalans. El tema escollit pel contendent era ‘el metge’ i aquesta història és el que em va sortir. Tot i que no vaig posar un gran esforç en el relat, sempre m’agrada fer recerca del tema, en aquest cas la fatídica (o almenys el que jo creia) trepanació. Vaig descobrir coses molt interessants, avui dia hi ha gent que ‘allibera’ el cervell trepanant-lo i viuen tan contents, però això és un altre tema. El meu relat està inspirat en els inicis de la tècnica i en aquelles èpoques era rar el que sobrevivia. Crec que és un microrelat ben ideat i, tot i la ja típica derrota, em quedo amb els comentaris dels que van votar l’encontre i les paraules de l’organitzador de la lliga anomenant-lo un ‘comiat digníssim’.  Ha estat bé i ja tinc ganes de veure l’eliminatòria fins arribar al vencedor. I que torni a començar de nou. Llarga vida a la Lliga! Auuuh!!