Ell

Cada setmana, l’anava a veure al llac del parc. La calma del lloc era ideal per desconnectar de tot. Li havia caigut bé des del primer moment i ara, després d’un any, no podia oblidar aquella trobada.

En Bob era un gran escoltador. Al seu costat el temps passava volant, res importava. Era com si per una tarda hi hagués un petit món dins el món on només existien dues ànimes. El comiat, en canvi, era el més dur de tot, despertar d’un somni per caure dins un malson. Marxava com una ànima en pena i es passava la resta de dies comptant cada segon per tornar-lo a veure. Però aquell seria diferent, ho tenia clar, per fi es tindrien l’un a l’altre per sempre.

Encara que el parc estava ple de gent, tot anà fi com la seda. Esclavitzats per la tecnologia, no s’adonaren de res. Amb un cop de salabret caçà l’amor de la seva vida i se l’endugué a casa, a plena llum. Si avui dia molts s’enamoraven del seu sistema operatiu, per què ella no podia enamorar-se d’un peix que parlava?

I continuà jugant la partida sense ja recordar que l’havia començada.

FI

Microrelat pertanyent a la novena i penúltima jornada de la Lliga de Microrelataires Catalans. A mesura que les jornades han anat avançant, s’ha anat notant un descens en les votacions dels participants i, excepte algun cas concret, els partits han tingut menys votgols. La normativa només obliga a un sol vot als participants de la setmana. L’enfrontament que em pertocava era de vital importància per seguir a la competició i encara que crec que vaig fer un bon text, va seguir la línia de sempre: la de passar desapercebut. Vaig escollir el tema ciència-ficció i vaig fer un homenatge ‘subtil’ (ja que sembla que gairebé ningú ho va captar) a la pel·lícula ‘Her’ de Spike Jonze.