L’article sis-cents seixanta-sis

Ha arribat el final, ja no hi ha marxa enrere.

De genolls, esperant el meu destí, no deixo de pensar en imatges viscudes, moments que es van accelerant a mesura que s’apropa l’hora. Podria dir que la culpa és de l’educació, de les influències rebudes, de la societat…seria lo més fàcil, però m’estaria enganyant.

Els més morbosos ja fa estona que s’esperen ansiosos per delectar-se amb l’execució. Finalment apareix el de la sotana, ve a oferir el perdó. Com si tota una vida luxuriosament atea es pogués perdonar amb unes simples paraules. Ximpleries. El monjo marxa amb cara de desaprovació. Estic preparat.

Alço la vista desafiant-los mentre escolto el so de les passes del botxí apropant-se. Les passes es paren i noto l’acer de la pistola pressionant el meu crani, d’aquí poc s’haurà acabat tot.

Sona el clic.

Somric. L’arma s’ha encasquetat, encara respiro. Sento renegar algú dient ‘hem de fer canvis en la llei’ i penso: ‘a mi si que m’ha canviat la vida’. L’article sis-cents seixanta-sis me la salva.

Amb desgana, em condueixen a la presó perquè m’hi podreixi fins al final, però ara sé amb seguretat que la vida pot donar girs molt inesperats.

FI

Aquesta setmana em mesurava les talles amb el campió, l’Àtoms i lletres. Sabia que la cosa estaria complicada però l’esperança mai s’ha de perdre. Penso que el meu relat està bé i no m’esperava una derrota tan contundent. Felicitar el guanyador pel bon relat realitzat que li ha posat les coses complicades al meu. Les coses es posen difícils per classificar-se i només la victòria en els dos encontres que falten podria donar esperances de classificació. Arribats a aquest punt, estic content de poder pertànyer a aquesta Lliga de Microrelataires Catalans, per la seva qualitat tant en l’organització com en els participants i espero anar aprenent i millorant amb ells.