L’article sis-cents seixanta-sis

Ha arribat el final, ja no hi ha marxa enrere.

De genolls, esperant el meu destí, no deixo de pensar en imatges viscudes, moments que es van accelerant a mesura que s’apropa l’hora. Podria dir que la culpa és de l’educació, de les influències rebudes, de la societat…seria lo més fàcil, però m’estaria enganyant.

Els més morbosos ja fa estona que s’esperen ansiosos per delectar-se amb l’execució. Finalment apareix el de la sotana, ve a oferir el perdó. Com si tota una vida luxuriosament atea es pogués perdonar amb unes simples paraules. Ximpleries. El monjo marxa amb cara de desaprovació. Estic preparat.

Continua llegint

Incendiat

TRENTA ANYS!!!

Trenta anys treballant amb un expedient impecable. Condecorat en diverses ocasions. Medalla a l’heroïcitat després de salvar la vida d’aquella mare i el seu nadó.

Trenta anys… trenta anys volatilitzats en cinc segons, fets miques, oblidats com un pobre soldat abatut en una trinxera. Tot perquè un dia arribi un setciències per canviar el món. MALEÏT PROGRÉS!! Continua llegint