Mentre pelava aquella mandarina pensava en el seu passat. Quan treballava a la càrnia, ple d’hindús o indis o com es diguessin, era igual d’on vinguessin, negres, moros, xinets o d’algun país de l’est, tots la mateixa púrria. Com els odiava…
El país estava en crisi, l’atur havia augmentat, però ells seguien allà, dia a dia, treballant les hores que fes falta per un sou miserable. Amb les seves costums, fent pinya entre ells i sense saber ni l’idioma. Com els odiava…
‘Com els odiava’ pensava ja amb l’últim grill a la boca. En aquell moment arribà el cap, s’havia acabat el descans. S’aixecà i es dirigí a la feina, era la temporada del raïm i s’havia de recollir. Segurament això era el que l’encarregat transmetia en aquell moment però encara no havia après l’idioma. Feia poc que havia emigrat cap a França buscant una vida millor. Després de dos anys recollint engrunes, estava content de tindre una feina, encara que estigués mal pagada.
I començà a recollir la fruita mentre pensava com els havia odiat i com ara els arribava a comprendre.
FI
Micro-conte de la jornada 3 de la Lliga de Microrelataires Catalans. Aquí està corregit i aquí l’original: https://llmrc.wordpress.com/otgerinyu/com-els-odiava-jornada-3/ Si bé no em desagradava el relat que havia creat, vist el resultat obtingut (6 vots en contra per 1 a favor) penso que potser no he transmès bé el que volia transmetre. Potser també era un tema delicat, el de la immigració, i m’he adonat que per tocar aquest tema hauria d’haver fet ús com a local de l’elecció del tema i no deixar-ho a la lliure elecció. Tot i així no crec que hagués variat molt el resultat ja que jugava contra el campió de lliga de l’any passat.