migdiada d’estiu sota l’ombra d’un vell roure

a l’ombra d’un vell roure
vaig viure els millors instants
endolcits pels teus carnosos llavis
i la teva pell fina, blanca i suau

cap pensament em turmentava
en bell etern moment viscut

fins que un cop al front em despertava
d’aquell paradís terrenal

un aglà em recordava,

trist
missatge
que
portava l’arbre

dient-me

benvingut de nou al món!

Dóna la teva opinió

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s