Jomeo i Rulliet

Conta la llegenda que hi va haver un gran amor, un d’aquells de proporcions èpiques que es relata a qualsevol racó. Un amor immortal, inspiració de molts artistes, poetes de la vida i guardians de la passió. Per allà on passava la parella arribava la il·lusió, tot s’embriagava d’alegria, portaven la força al cor. Així no és d’estranyar que el dia de la tràgica trista tragèdia, es declarés un mes de dol. Si, moriren joves, però amb ells no va morir l’amor que ha perdurat durant segles servint d’inspiració. Continua llegint

encadenado al destino

De golpe abrió los ojos en la oscuridad despertando de un sueño intenso y profundo, no veía nada pero percibía algo, como si no estuviera solo, giró un poco la cabeza y vio una sombra. Lo primero que pensó  fue en levantarse y abrir la luz, pero nada respondía a sus pensamientos, no podía moverse, estaba indefenso por una mala jugada de su cuerpo. Continua llegint

migdiada d’estiu sota l’ombra d’un vell roure

a l’ombra d’un vell roure
vaig viure els millors instants
endolcits pels teus carnosos llavis
i la teva pell fina, blanca i suau

cap pensament em turmentava
en bell etern moment viscut

fins que un cop al front em despertava
d’aquell paradís terrenal

un aglà em recordava,

trist
missatge
que
portava l’arbre

dient-me

benvingut de nou al món!