una nit boja

1384422368246    Un suau moviment em desperta, m’hi resisteixo, no vull obrir els ulls, encara tinc son, deixeu-me fer el mandra una mica més! Però ja estic despert, activitat cerebral mode On.

        Tot es mou, aquest moviment…sembla com si estigués en un vaixell, però si jo no hi he pujat pas a cap embarcació…a veure, què vaig fer ahir?…no puc, no recordo gairebé res, només riures, colors, llums, calor, imatges sense paraules, vida sense contingut. El moviment no para, estic fermament convençut que estic en alta mar, obro els ulls de cop, com pot ser? com he acabat en aquesta situació?El primer que veig és que estic sota la copa d’un arbre, el moviment encara m’acompanya, potser em vaig prendre alguna cosa i ara tot em dóna voltes, tot i així és una sensació agradable, com el descans d’abans de la migdiada al balancí del porxo a la casa de la muntanya; una suau brisa amaneix la visió del ball de les fulles de l’arbre, un ocell piula tímidament compartint la seva energia en la cançó, i el moviment, sempre el moviment, aquest moviment que no para.

Ja he descansat prou, s’hi està molt bé però encara no sé què hi faig aquí, com he arribat a aquesta situació? ni tan sols sé on estic, així que em recolzo i veig el que m’envolta. Em quedo bocabadat, cor-sorprès, esmaperdut, estic atònit, realment estic en mig de l’oceà, miri on miri només veig aigua, aigua, més aigua, un gegantí desert aquàtic i jo estic en l’oasi enmig d’ell, no pot ser, no estic pas en una barca, estic com en una mena de illa, només hi ha l’arbre, l’ocell i jo, tres metres quadrats de terra, però sembla com si surés i és impossible, tot això ha de ser un somni, si, estic en un malson molt real, potser un temor que tinc de quedar-me sol o una metàfora de la presó solitària en què s’està convertint la meva vida, tancaré els ulls i em despertaré a la reconfortant caloreta de l’estimat llit de casa.

Torno a obrir els ulls i encara estic aquí, quina merda de somni, és un avorriment, fins i tot en els somnis haig de ser avorrit. M’acosto a la punta de l’illa per veure de més a prop la mar i quan inclino el cap sento un fort cop al front que em fa rebotar enrere i em deixa assegut a terra. Auuuu! què ha set això? m’aixeco i miro al voltant, no hi ha ni una trista pedra, no hi ha res, doncs què és el que m’ha picat al cap? m’hi torno a acostar, palpo l’aire amb la mà i el cor em comença a batejar intensament, hi ha com una paret invisible, hi clavo uns copets i pel soroll sembla un vidre, que estrany, dono la volta als tres metres quadrats de illa i estic com en una presó de vidre, cada cop em sorprenc més de la meva imaginació i de lo avorrit que sóc, ara no puc ni banyar-me al mar.

Decideixo fer l’única cosa divertida en aquesta situació: pujar dalt de l’arbre. Ha sigut fàcil, de petit sempre havia set inquiet i m’agradava pujar als arbres, m’hi sentia poderós allà dalt, com un escalador quan ha fet el cim. Des de dalt l’arbre només es veu mar i més mar, no em sorprenc pas ja. Miro al cel i gairebé caic de l’arbre del sobresalt. Tot seguit em poso a riure, cada cop més fort, allà no em sentirà pas ningú, no puc parar de riure i com més ric més bé em sento. Em ric del surrealisme de la meva imaginació, resulta que estem dins una ampolla, l’ocell, l’arbre i jo, una ampolla amb tap de suro.

Un cop extasiat de riure, estic cansat, tinc ganes de dormir, em sembla que em quedaré a la copa de l’arbre, de fet als somnis tot és possible oi? Sembla que amenaci pluja, i no dic pas  a l’exterior, sembla ser que s’ha format un núvol a l’interior del paradís de la solitud, espero adormir-me abans que plogui i despertar a l’estimada llar. Tanco els ulls assaborint el romanticisme de la situació, un tros de paradís dins una ampolla surant pacientment al mar. Crec que escriuré aquest somni i l’analitzaré.

Ara estic escrivint, vull deixar constància de la meva experiència, que si algun dia no hi sóc el missatge quedi per sempre, que se sàpiga qui sóc. Escric sobre una fusta amb la meva sang, salada per les llàgrimes nascudes dels pensaments que em turmenten dia i nit. Ara ja fa sis mesos que estic en aquest malson, ja no penso en com pot arribar a ser possible, ja estic convençut que és real i ara ja només espero,  espero, espero com una il·lusió esperant ser trobada, llegida, apreciada, corresposta, RESCATADA!

Un pensament sobre “una nit boja

Dóna la teva opinió

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s